Parc Dalmau

El Parc Municipal de Calella, anomenat Parc Dalmau, data de 1927 i és l’espai verd més gran de la ciutat. És  un magnífic espai natural amb jardins i boscos mediterranis de gran riquesa, formats per pins pinyers i alzines. Ocupa una superfície de 75.057 metres quadrats i està situat entre la carretera N-II i la muntanya. És un conjunt natural i urbanístic que inclou elements arquitectònics i equipaments de gran valor patrimonial i històric, com el Refugi Antiaeri de la Guerra Civil Espanyola. 

L’Ajuntament de l’època, presidit per l’Alcalde Jaume Dalmau comprà la finca i els pins anomenats de “Can Pelayo”, i  l’arquitecte municipal Jeroni Martorell va  projectar la urbanització paisatgística basant-se en els principis clàssics de l’arquitecte romà Vitruvi (segle I aC) que va establir que qualsevol obra arquitectònica ha de complir tres condicions fonamentals  la “bellesa, utilitat i solidesa”. 

El projecte ideal del parc contemplava una gran plaça circular amb pèrgoles, flors i parterres, a més d’una impressionant escalinata o un quiosc, entre d’altres elements ornamentals. Però, per motius pressupostaris, no es va poder portar a terme exactament tal com estava plantejat.

Tot i això, Martorell va executar una gran actuació urbanística, amb un plantejament que tenia en compte tot el conjunt de l’espai. Jeroni Martorell va dissenyar la font dels Lleons, les grades o bancades del Pati de l’Ós, els esglaons de desguàs, els murets i les escales que conformen els diferents espais enjardinats, així com els lavabos públics.

També compta amb espais per al joc i el lleure de la mainada.