Finalitza la restauració dels plafons ceràmics de Sant Jaume i dels Oficis del Museu de Calella

El Museu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué ha finalitzat la intervenció de conservació-restauració dels plafons ceràmics de Sant Jaume i dels Oficis, situats al pati del Museu. Les peces, procedents de l’antic jardí de Can Saleta, són obra del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909-2001), una figura destacada en la recuperació i reinterpretació de la ceràmica tradicional catalana durant el segle XX.

La intervenció ha estat realitzada pel Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i s’ha desenvolupat entre el 27 d’octubre de 2024 i el 10 de juliol de 2026. L’actuació ha tingut com a objectiu aturar els processos de degradació, recuperar la lectura de les composicions i garantir la conservació futura dels plafons.

Els treballs han inclòs la neteja manual de les superfícies, la reintegració del suport, la reintegració cromàtica i el tractament dels marcs. Durant la intervenció també s’han retirat materials afegits en actuacions anteriors, s’han consolidat diverses pèrdues i s’han recuperat cromàticament les zones on s’havia perdut part de l’esmalt, sempre amb criteris propis de la conservació-restauració.

Joan Baptista Guivernau, un referent de la ceràmica tradicional catalana

Els  plafons restaurats són una mostra de la producció de Joan Baptista Guivernau, ceramista barceloní que va tenir un paper rellevant en la recuperació de models i repertoris de la ceràmica tradicional catalana.

Guivernau va ser un gran coneixedor de la ceràmica històrica i un important col·leccionista de ceràmica catalana antiga. Aquest coneixement va alimentar la seva pròpia producció, basada en bona part en la recuperació i reinterpretació de formes, iconografies i recursos decoratius tradicionals.

Durant el segle XX, especialment a partir de les primeres dècades, es va produir un renovat interès per la ceràmica tradicional catalana. La demanda de peces inspirades en models antics va fer que diversos ceramistes recuperessin repertoris que havien format part de l’arquitectura i la decoració popular i senyorial catalana. En aquest context, Guivernau va assolir un especial prestigi.

La seva producció inclou plafons de sants, representacions d’oficis, fonts, rajoles decoratives i rellotges de sol, entre altres peces. Les seves obres es troben en nombrosos municipis catalans i constitueixen avui un testimoni de la recuperació de la tradició ceràmica en l’arquitectura i els espais urbans i domèstics del segle XX.

De Can Saleta al Museu de Calella

Els plafons de Sant Jaume i dels Oficis formaven part de la decoració de l’antic jardí de Can Saleta. El conjunt ceràmic és testimoni d’un moment en què els jardins, les fonts i altres espais arquitectònics incorporaven elements ceràmics amb una clara funció ornamental, però també amb una important càrrega simbòlica i iconogràfica.

En el cas del plafó de Sant Jaume, la representació del sant posa de manifest també la presència de la iconografia religiosa dins la tradició de la ceràmica decorativa catalana. El plafó dels Oficis, per la seva banda, s’inscriu en un repertori iconogràfic que documenta la importància del món del treball i dels oficis tradicionals en la cultura popular.

Conservar per explicar el patrimoni

La restauració permet recuperar aquestes peces no només des d’un punt de vista estètic, sinó també com a documents històrics i culturals. La ceràmica forma part de la identitat patrimonial de Catalunya i ha tingut una presència destacada en façanes, carrers, fonts, jardins i interiors d’edificis.

La intervenció del Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona contribueix així a garantir la preservació d’aquest patrimoni i a facilitar que les peces continuïn formant part del relat del Museu i de la història de Calella.

Amb aquesta actuació, el Museu de Calella recupera l’obra de Joan Baptista Guivernau, un dels ceramistes que millor exemplifiquen la recuperació de la ceràmica tradicional catalana durant el segle XX, i posa en valor un conjunt procedent de Can Saleta que forma part de la memòria patrimonial de la ciutat.