Església Parroquial

El dia 8 de setembre de 1525, la Universitat i el Comú de Calella van presentar la petició per poder fundar una parròquia pròpia. El 3 d'agost de 1527, el papa Climent VII va expedir la butlla pontifícia sobre l’erecció de l’església parroquial de Calella, sota l’advocació de Santa Maria i Sant Nicolau.

El 1539 es va signar el primer contracte d'obres amb el mestre Pere Suaris, de Barcelona. Se li va encarregar una església d’estil gòtic que havia de ser similar a l’església de Sant Martí d’Arenys, amb un campanar com el de l’església d’Argentona (obra també de Suaris), especificant clarament que serviria de torre artillera. Posteriorment, el 1543, l’obra es va confiar a Antoni Mateu, que al mateix temps construïa l’església de Sant Martí d’Arenys. En morir aquest, la direcció va passar a Joan de Tours, mestre i escultor, que va morir a Calella el 1563. Seguidament, Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró, varen finalitzar l’obra. El temple es va consagrar el 30 de novembre de 1564 pel bisbe de Girona Arias Gallego.

El 26 de gener de 1747, el campanar va caure, enderrocant més de la meitat de l’edifici i causant gairebé la total destrucció de l’església.

Al frontispici del temple hi ha unes inscripcions gravades:
•    A la dreta: “Haec ecclesia ruit die 26 Ianuarii, 1747”
•    A l’esquerra: “Reedificatio in cepta, die 6 Junii, 1747”
•    Al centre, sota Sant Nicolau: “Die 22 septembris, 1755, augustissimum sacramentum ad recens sacrum fuit vectum”
Aquestes inscripcions resumeixen la història de la caiguda, la reedificació i la posterior consagració del temple, després de vuit anys i pocs mesos.

L’església actual, d’estil barroc, es va començar a bastir el 6 de juny de 1747, i el 1756 les obres ja estaven acabades. La reconstrucció va ser encarregada al mestre d’obres Josep Morató, de Vic. Cada 23 de setembre, la Festa Major de la Minerva commemora la inauguració del temple reedificat, des de l’any 1756.

Amb la revolució iconoclasta de 1936, l’església va ser destruïda de nou i moltes obres d’art es van perdre.

El primer dia de maig de 1939, una comissió nomenada per les primeres autoritats eclesiàstiques i civils va sol·licitar a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell un informe i un projecte. El 3 de març de 1940 es va celebrar la primera missa de campanya entre les runes, que anunciava la reconstrucció, i gairebé dos anys després, el 23 de setembre de 1942, l’església va ser inaugurada, tot i que no es va donar per completament acabada fins al 1951.

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau, creuer i absis poligonal, seguint el model barroc derivat de Sant Felip Neri de Barcelona.

La parròquia està sota l’advocació de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari. Sobre les dues portes d’entrada hi ha sengles fornícules, on recentment s’han col·locat figures: en la porta principal, Sant Nicolau; i en la lateral, Sant Pere. Flanquejant la portalada, es van col·locar simètricament els caps dels dotze apòstols, esculpits per l’escultor francès Joan de Tours entre els anys 1553 i 1563, formant part del retaule renaixentista de l’altar major de la primera església parroquial. La portalada és anomenada “dels Apòstols”.