ERC: Obrim Calella al mar
L’anunci aparegut als diaris fa unes setmanes que ADIF tornava a plantejar-se tancar els passos a nivell de Calella torna a posar sobre la taula un problema larvat des de fa molts anys i que Calella no ha sabut o no ha volgut encarar.
El fet és que el tancament dels passos a nivell és quasi una obligació per temes de seguretat però, és clar, deixa el descobert unes mancances brutals a nivell d’infraestructures. El possible tancament dels dos passos a nivell, el del bar “El paso” i el de “la Torre”, deixaria de facto més de mig poble sense accessos a la zona de la platja i constataria la realitat que Calella, malgrat es declara un centre turístic de primer odre, viu d’esquena al mar.
El possible tancament dels passos deixaria la part de Calella que va del Rierany dels Frares fins a la Riera Capaspre de Calella només amb tres passos de vianants, cap d’ells adaptats a persones amb mobilitat reduïda ni a persones amb cotxets. Dos d’aquests passos, el del carrer de les Creus i el del carrer Bartrina absolutament obsolets. La resta d’accessos, el del Rierany dels Frares i el de la Riera, no es van dissenyar per prioritzar el pas de vianants.
Aquesta possible realitat deixa de facto Calella aïllada de la façana marítima que és la gran assignatura pendent del poble. Per raons diverses, i totes elles complexes, mai hem afrontat aquest tema amb el rigor que demana. Per tant, des de ERC Calella presentem una moció en ple municipal del mes d’abril que busca trobar el consens necessari per plantejar solucions des de l’àmbit local a aquest dèficit de planejament urbanístic i de mobilitat.
Des de ERC Calella pensem que és el moment de trobar solucions, que passen per adequar els passos actuals i per obrir-ne de nous que obrin camí perquè Calella torni a mirar al mar tal i com va fer als seus orígens.
Un cop trobat el plantejament, pensem que degut a la configuració actual no hi ha gaire opcions viables. Cal iniciar una negociació política a alt nivell que involucri, sens dubte ADIF, però que també totes les administracions per tal de trobar els recursos per afrontar les despeses que se’n deriven.
És per això que busquem el màxim consens per tal de tenir la màxima força negociadora o sens dubte Calella quedarà a la pràctica aïllada d’un dels seus tresors més preuats a tots els nivells.