Torretes

L’any de construcció de les Torretes se situa cap al 1850, quan es va aixecar una torre de telegrafia òptica d’ús civil i, tot just al costat, la torre d’ús militar. La seva denominació era “Estación de la Patona”, ja que el lloc on se situen antigament tenia aquest nom. La torre de telegrafia civil pertanyia a la Línia Telegràfica de la Jonquera, 1a divisió, 1a secció, i tenia el número 64. Aquesta denominació li va durar poc, atès que el tram Barcelona–la Jonquera es va considerar un ramal i, per tant, se li va canviar el número pel 214. La torre de telegrafia militar pertanyia a la línia de Girona, secció 20, i tenia el número 53. Les Torretes estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local.

Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers. L’interior era auster i el mobiliari, escàs.

La torre de telegrafia militar del conjunt de la Patona de Calella tenia comunicació visual directa amb l’anterior, desapareguda, de Caldetes, situada a 10,3 km. La torre de telegrafia anterior a la de Caldetes era la de Vilassar, també desapareguda. D’altra banda, la torre posterior a la Patona dins de la línia militar de Barcelona–Girona era la torre del castell de Sant Joan de Blanes, situada a 13,5 km. La torre va tenir personal militar destinat des de l’agost de 1849 fins al maig de 1859. En el “Manual de Comú”  consta que s’hi van realitzar obres de fortificació el 1851 i de reparació el 1854. També es coneixen problemes amb el subministrament al personal els anys 1855 i 1856.

La desaparició. L’arribada del ferrocarril i el telègraf elèctric

El període operatiu de la telegrafia òptica va ser breu a causa de dos factors: d’una banda, l’arribada del ferrocarril; de l’altra, l’ús del telègraf elèctric, que, en un període de certa estabilitat política i amb motiu de la inauguració de la primera línia entre Madrid i Irún l’any 1864, garantia el funcionament sense haver de témer accions de sabotatge. És per això que, a causa dels avantatges del ferrocarril i del telègraf pel que fa a la seguretat i a la velocitat de les comunicacions, les Torretes van deixar de funcionar. El procés de desmantellament es va produir en dues fases: l’any 1857 es van abandonar oficialment les torres de la xarxa civil i l’any 1862 es va formalitzar el cessament definitiu de les torres militars. D’aquesta manera es posava fi a una tecnologia que, tot i la seva breu vigència, va tenir un paper rellevant en la modernització de les comunicacions i ha deixat un llegat material que avui constitueix un testimoni patrimonial de gran interès històric i territorial.

Les Torretes de telegrafia òptica a Catalunya

La xarxa catalana de telegrafia òptica militar situava els telègrafs al terrat de les torres i al damunt de campanars o d’altres construccions elevades. En alguns casos, com ara el de Calella, el telègraf civil i el militar coincidien en el mateix emplaçament, molt propers l’un de l’altre.

A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846–1849) va accelerar el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica, que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou estat liberal al territori català i mantenir l’ordre públic. La xarxa de telegrafia òptica va tenir un ús restringit a les autoritats civils i militars. La xarxa de telegrafia òptica de Catalunya —amb una gran extensió sobre el territori, fins a la frontera francesa— estava formada per una xarxa civil i una de militar, i totes dues comptaven amb diverses estacions d’un gran valor estratègic.